11/6/12

Els 50 millors colls dels Alps en bicicleta

L’escriptor i ciclista alemany Rudolfs Geser ha reunit en un llibre els millors colls de muntanya alpins d’Alemanya, Àustria, Eslovènia, Itàlia Suïssa i França. Aquest llibre serà publicat aviat en castellà per Lectio, què n’ha fet una selecció de 50. Us oferim el pròleg i l’índex del libre.

Els llacets de l'Stelvio
El somni dels Alps
Qualificar de gegants els Alps vistos des del seient d’una bicicleta no és cap exageració. Ja se sap que, pels muntanyencs, cims com el Mont-Blanc o les Agulles Roges de Belledonne només són camps d’entrenament abans d’atacar les grans fites dels Andes o l’Himàlaia; però per un ciclista, ja sigui un professional o un cicloturista tranquil, colls com l’Stelvio, la Marmolada, l’Iseran, el Galibier o l’Alpe d’Huez, són gegants tan per les alçades com pels desnivells i el quilometratge de les carreteres que hi menen. Tal i com diu l’autor del present llibre, l’expert cicloturista Rudolf Geser, al pròleg a l’edició alemanya: “Qualsevol ciclista ambiciós que alguna vegada hagi anat de viatge als Alps amb la bicicleta de carretera, de muntanya o de turisme, coneix la fascinació que produeixen els ports i les carreteres de muntanya. Algunes d’elles tenen noms de ressonàncies quasi màgiques, però a la vegada inculquen respecte.”
Aquesta barreja de fascinació i respecte és el motor què mou la ment del ciclista. Després de fer una etapa d’aquelles que deixen físicament buit, però emocionalment ple a vessar, els ciclistes parlen d’aquesta manera seva, tan primària com eficaç, d’interpretar la complexitat del món. I us asseguro què, entre els cims alpins, l’existència de l’ésser humà com a gran actor dins l’escenari de la natura, es fa molt més comprensible. És com si la muntanya donés sentit a la vida, i escalar-la a pedals, fos una via per a entendre millor que som i cap a on anem els humans.
La bicicleta és la màquina que millor serveix avui per apropar-nos de nou a la natura, d’ella en vam sortir renegant en favor d’un desenvolupament depredador i ara maldem per tornar-hi. Durs, difícils i bells com ja els van trobar els elefants d’Anibal o els exercits napoleònics, els camins dels Alps són, probablement, la ruta més idònia i esportiva per fer-ho.
Res no es pot comparar a la majestuositat alpina
D’Eslovènia a França i d’Itàlia a Alemanya, els Alps són la gran serralada d’Europa. Per superfície i nombre de pobles, llengües i cultures que abasta, no podem entendre l’avenir d’Europa, de Carlemany a l’euro passant per l’imperi Austrohongarès i les paoroses Grans Guerres, sense situar el territori i la civilització alpina al centre de l’observació. Si hi aneu a pedalar ho entendreu millor. De la glacera Sölden al Passo Pordoi i del coll de la Madeleine al de Vrsic o al Mont-Ventoux, l’imponent gegant de Provença, la diversitat presidirà tothora la vostra mirada. Els paisatges, les parles, els menjars, les carreteres i els costums diferents seran un poderós atractiu per seguir pedalant muntanya amunt: no hi ha dos colls alpins similars.
I si, venint de l’interior del continent, de la regió d’Insbruck o de Baviera, mai pugeu el conjunt de colls Restefond/Bonette, que amb 2802 metres d’alçada és el punt més alt on es pot arribat pedalant als Alps, entendreu molt millor la complexa riquesa paisatgística, humana i històrica d’Europa. Quan, des de l’inhòspit cim a on haureu arribar gairebé marejats per la falta d’oxigen, contempleu als vostres peus la grandiositat de la vall del riu Var, fins on les humides bromes mediterrànies us ho permetin, entendreu definitivament que Europa és la nostra casa comuna. No vulgueu fer un descens veloç i arriscat, llavores. Petits com sou, despengeu-vos còmodament carretera avall deixant-vos inundar les narius amb les aromes canviants de l’alta muntanya fins que la sal marina us ennuegui. Tant allà dalt com al passeig dels anglesos de Niça, el millor final per a una travessa ciclista dels Alps, us reconeixereu a casa. Benvinguts.
Els gegants dels Alps són enormes i imbatibles, al costat de la fragilitat dels ciclistes. La única possibilitat d’èxit que hi teniu és la tenacitat de perseguir una quimera. Però si la il·lusió abandonava la pedalada, tots els massissos de la serralada us cauran al damunt. Per reeixir en el vostre somni és qüestió d’afinar tant les cames com l’esperit.
“Per diferents que ens puguin semblar”, acaba dient Rudolf Geser al pròleg de l’edició original, “tant per la situació paisatgística com per les característiques de la ruta, els 50 colls i carreteres de muntanya descrits tenen en comú que són les més belles i gratificants fites que la regió alpina pot oferir als ciclistes”.
Doncs cap als Alps que hi falta gent. Bo i seduint-vos, aquest magnífic i ben documentat llibre us hi porta.
Allà on va el pensament van les pedalades.
Als Alps l'¡esforç és llarg i intens
Índex de l’edició castellana del llibre
Alemanya
1. Carretera circular de altura Rossfeld (1.540 m)
2. Carretera de puerto Riedberg (1.420 m)
Àustria
3. Carretera de alta pradera alpina del Malta (1.920 m)
4. Carretera alto-alpina del Grossglockner (2.505 m)
5. Carretera de montaña Kkitzbüjel-Horn (1.966 m)
6. Carretera glacial Sölden (2.829 m)
7. Carretera Hahntennjoch (1.894 m)
8. Carretera alto-alpina de Silvretta (2.032 m)
Eslovènia
9. Carretera de puerto Vrsic (1.611 m)
Itàlia
10. Carretera del Passo delle Tre Croci (1.809 m)
11. Carretera del Passo di Falzárego (2.117 m)
12. Carretera del Passo di Giau (2.236 m)
13. Carretera del Passo di Valparola (2.192 m)
14. Carretera del Passo Gardena (2.137 m)
15. Carretera del Passo di Campolongo (1.875 m)
16. Carretera del Passo Pordoi (2.239 m)
17. Carretera del Passo Sella (2.240 m)
18. Carretera del Passo Fedaia (2.056 m)
19. Carretera del Passo di San Pellegrino (1.918 m)
20. Carretera de puerto Rolle (1.980 m)
21. Carretera del Passo di Monte Giovo (2.094 m)
22. Carretera del Passo delle Palade (1.518 m)
23. Carretera del Passo di Gavia (2.652 m)
24. Carretera del Passo del Tonale (1.884 m)
25. Carretera del Passo Campo Carlo Magno (1.682 m)
26. Carretera de alto valle Gressoney (1.825 m)
27. Carretera de Col de Montgenèvre (1.850 m)

La Marató dels Dolomites, una clàssica del cicloturisme alpí
Suïssa
28. Carretera de los puertos Livigno, Foscagno y Eira (2.315 m)
29. Carretera de puerto Bernina (2.330 m)
30. Carretera de puerto Oberalp (2.045 m)
31. Carretera de puerto San Gotardo (2.108 m)
32. Carretera del collado Saanenmöser (1.279 m)
33. Carretera Paso de Simplon (2.005 m)
34. Carretera de puerto San Bernardino (2.066 m)
35. Carretera del valle Saas con Mattmark (2.197 m)
36. Carretera de alto valle Anniviers con Zinal (1.700 m)
37. Carretera de puerto Gran San Bernardo (2.473 m)
França 
38. Carretera del Col de l’Iseran (2.770 m)
39. Carretera del Col du Mont Cenis (2.100 m)
40. Carretera del Col du Télégraphe (1.600 m)
41. Carretera del Col du Galibier (2.646 m)
42. Carretera del Col de la Croix-de-Fer (2.067 m)
43. Carretera del Col du Glandon (1.951 m)
44. Carretera del Col de la Madeleine (2.000 m)
45. Carretera del Col de Lautaret (2.058 m)
46. Carretera de montaña de L’Alpe-d’Huez (1.860 m)
47. Carretera del Col d’Izoard (2.360 m)
48. Carretera del Col de Vars (2.109 m)
49. Carretera del Col de Restefond/Bonette (2.802 m)
50. Carretera de montaña Ventoux (1.909 m)