30/12/17

El 2018, quan arribeu al cim, seguiu pedalant






























Non gogoa han zangoa

"On van els teus pensaments, van les teves passes"
proverbi basc

'Kantuz', Benito Lertxundi

19/12/17

Llums de Nadal de Barcelona

Si els àpats d'aquestes festes us deixen estabornit, o esteu cansats de tanta reunió familiar, sortiu cap al tard a fer una volta per pair-los a tots. Us proposem un itinerari tranquil, per carrils bici, per tornar a gaudir de Barcelona com les presses de cada dia fa temps que no us deixen fer.

Fulles de plàtan a la Diagonal, la millor il·luminació d'aquestes festes
La ciutat llu especialment per Nadal. La il·luminació festiva i l'ambient als carrers fan que, tot i el fred, sigui una de les millors èpoques per passejar pel centre, badar amb els llums i, potser, descobrir aquell recó amb el qual mai no us havíeu fixat.
Del mar a la Diagonal, del Gòtic a l'Eixample, Sant Antoni i el Poble Sec, per tornar pel Raval i la Ribera, una proposta tranquil·la per redescobrir la ciutat vestida de festa, una plàcida volta ciclista a la Barcelona nadalenca. Són 400 trams de carrers il·luminats fins el dia 6 de gener entre dos quarts de set i les dues de la matinada. Enguany, sens dubte, la millor il·luminació són les fulles de plàtan verdes i groguenques de la Diagonal. No us les perdeu. Però tampoc no deixeu d'admirar l'enllumenat d'edificis, com la Casa Batlló o l'hotel Majèstic, que l'any vinent commemora el primer segle de vida.
El punt d'inici i final de la ruta és el Pla del Palau. L'estació de metro Barceloneta (L4) hi és a tocar. A més, te lavabos públics.
SORTIDA-. Pla del Palau (Llotja de mar), RECTE.- Pg. Isabel II, Pça. Antonio López, DRETA.- c/ Fusteria i Hostal d'en Sol, RECTE.- Pça. Traginers (muralla medieval), DRETA.- Baixada de Viladecols i c/ dels Lledó, RECTE.- Pça. Sant Just (basílica dels sants Just i Pastor), ESQUERRA.- c/ d'Hércules, ESQUERA.- c/ Ciutat, DRETA.- c/ Font de Sant Miquel (pas sota l'ajuntament), DETA.- Pça Sant Miquel (monument als castellers), DRETA.- Pça. Sant Jaume (Pessebre), RECTE.- c/ Sant Honorat, ESQUERRA.- c/ Sant Sever, DRETA, Plaça de St. Felip Neri (església de St. Felip Neri). Sortir-ne per l'altre extrem, ESQUERRA.- c/ del Bisbe (pessebres tradicionals al museu Marès), DRETA.- Plaça Nova / Pla de la Seu (Fira de Santa Llúcia, fins el dia 23). Si compreu figures de pessebre assegureu-vos de portar un cistell a la bici.

Pessebre de la Plaça de Sant Jaume
Paral·lel
Seguiu RECTE.- c/ dels Capellans i pça. Isidre Nonell (fotomosaic de Joan Fontcuberta), RECTE.- c/ dels Capellans i Pça. del Vuit de Març, ESQUERRA.- c/Duran i Bas, DRETA.- Portal de l'Àngel. A la plaça de Catalunya, a partir del dia 22, hi ha la fira de consum responsable i nombroses activitats infantils i familiars. Continueu  RECTE.- Passeig de Gràcia (il·luminació casa Batlló i Hotel Majèstic), ESQUERRA.- Diagonal, ESQUERRA.- Rambla de Catalunya, DRETA.- Gran Via (fira de Reis, fins el 6 de gener), ESQUERRA.- c/ Urgell, RECTE.- Ronda Sant Pau, DRETA.- c/ Parlament, ESQUERRA.- Avinguda del Paral·lel, ESQUERRA.- Pça. de Raquel Meller (teatre Arnau) i c/Nou de la Rambla, ESQUERRA.- c/ Sant Oleguer, RECTE. – Rambla del Raval, DRETA.- c/ del Carme, CREUAR.- Rambla (església de Betlem), RECTE.- c/ Portaferrissa (font), DRETA.- c/ Petritxol, ESQUERRA.- Pça. del Pi (església del Pi i fira d'artesans), DRETA-. Pça. de Sant Josep Oriol, ESQUERRA.- c/ de l'Ave Maria, DRETA-. c/ Banys Nous, ESQUERRA.- c/ Boqueria, RECTE.- c/ del Call, CREUAR.- Plaça Sant Jaume, ESQUERRA.- c/ Paradís (temple d'August), DRETA.- c/ de la Pietat, RECTE.- Baixada de Sta. Clara fins una dels recons més bells de la ciutat: la plaça del Rei, amb el Saló del Tinell, el mirador del rei Martí, la capella de Sta. Àgata i l'escultura de Chillida. Atureu-vos-hi una estona.
Després continueu a la DRETA.- c/ del Veguer, ESQUERRA.- c/ Llibreteria, CREUAR.- Via Laietana, RECTE.- c/ del la Boira, RECTE.- Plaça de la Llana, DRETA C/ del Boquer (passar sota l'arc del fons de la plaça de la Llana), DRETA.- c/ Montcada (museu Picasso), DRETA-. c/ Sombrerers, ESQUERRA.- Santa Maria del Mar, ESQUERRA.- Fossar de les Moreres, DRETA.- c/ Malcuinat, ESQUERRA.- Pla de Palau, RECTE.- Pça de les Olles, DRETA.- c/ Rera Palau, DRETA.- Avgda. Marquès de l'Argentera, ARRIBADA.- Pla del Palau.
Dificultat: Fàcil Distància. 11 kms Temps: 1h 04’ (2h amb aturades) Desnivell: 40 mts. @: http://lameva.barcelona.cat/ca/nadal

Passeig de Gràcia / Gran Via


5/12/17

La memòria de l'aviació al pla de Llerona

El pla de Llerona, al municipi de les Franqueses del Vallès, va ser l'escenari d'un dels episodis pioners de l'aviació civil a Catalunya. Aquest itinerari permet descobrir el rastre d'un aeròdrom destinat a aportar dies de glòria, però que va acabar destinant-se a usos militars durant la Guerra Civil.

Entrada a un dels refugis antiaèris del Pla de Llerona
Situat al centre de la depressió del Vallès Oriental, i creuat per torrents i pel Congost, que davallen per desguassar al jove Besòs, les Franqueses del Vallès és un municipi que acull, a més, els pobles de Corró d'amunt i d'Avall, Marata i Llerona. Hi podeu arribar en tren. Precisament la ruta surt de l'estació de tren situada al centre de la vila (rodalies R3).
Enfront de l'aparcament, ampli i gratuït, surt la carretera de Cànoves (BV5151), agafeu-la. Creua el poble i puja suaument cap al lloc de Milpins. Aviat veureu el castell de Marata (dreta) i una cruïlla amb semàfor. A la dreta a Marata, recte Cànoves i Corró d'Amunt, i a l'esquerra Llerona. Gireu cap aquí i seguiu pujant un tros. Al cap de munt hi ha una bona vista del terne. Arribant a Llerona gireu a dreta en una rotonda, cap al carrer de can Jubany. A dreta veureu la parròquia de Santa Maria i el camp d'esports. desemboqueu al carrer del pas de la Creu (dreta) i arribareu a la rotonda que creua la N-152z. Creueu recte i seguiu per la BV 1433. Creueu el riu Congost i, a la rotonda, gireu per la primera a dreta, el camí de can Pep. Entre a la zona on, la memòria històrica de l'aviació, us guiarà la ruta.
Seguiu, passant algunes cases, i, quan el camí tomba a esquerra, arribareu a una cruïlla de quatre camins. Continueu recte, pel camí de can Riambau i, a la següent cruïlla de quatre camins, gireu a dreta pel camí de can Bou. Portareu a dreta algun dels recs que han estat la base de l'activitat agrícola de la zona. El camí fa un gir a esquerra i un a dreta abans de trobar-se amb un edifici singular: la sala de ball de can Bou, un edifici construït pels veïns de Llerona cap a 1920 i que va estar relativament pocs anys en ús. Passeu-hi pel costat i continueu endavant. Al següent trencall, de tres camins, gireu a esquerra, direcció Rosanes i, una mica més endavant, en arribar a una casa amb una gran era (esquerra) gireu a dreta per un camí de terra direcció refugi antiaeri. Desemboqueu en un camí que heu d'agafar a esquerra. A ma dreta, en mig d'un camp, veureu l'accés a un dels refugis antiaeris de la zona. Poc després deixeu un que segueix recte més estret. Al final hi ha l'altre refugi. Volteu un camp de golf i arribareu al castell de Rosanes (a dreta), avui restaurant i lloc de celebracions. Aquí podreu llegir els plafons que expliquen la història de l'aeròdrom de can Fernández, després aeròdrom militar.

Antiga sala de ball de can Bou
L'empresari Esteban Fernández, representant de Mercedes a Barcelona i gran enamorat de l'aviació, va crear l'any 1933 un aeròdrom a l'extrem nord occidental del Pla de Llerona. La pista tenia 400 metres i estava dotada d'un hangar. El xalet del milionari, obra de Xavier Turull i Ventosa, va ser una joia del racionalisme del GATPAC. Estava tan ben dissenyat, bo i pensant en la seva funció de base aeronàutica, que una rèplica a escala va resultar guanyadora del concurs que la Generalitat va fer per crear la seva pròpia xarxa d'aeròdroms d'ús turístic; xarxa que no es va fre mai per mor dels fets de 1934. L'any 1937 totes les instal·lacions de l'aeròdrom van ser requisades pel Comitè, i posteriorment per l'exercit republicà, que el va convertir en aeròdrom militar, allargant la pista fins a 1100 metres, fet que va incloure colgar alguns recs. Des d'aquí sortien els darrers avions que van defensar Barcelona de l'exèrcit franquista. Des del punt on sou podeu veure al fons el xalet (força transformat) i l'hangar. L'esplanada que teniu al davant era la pista.
Agafeu el camí que remunta pel costat de la finca d'en Fernández. Passareu una zona de xalets i desembocareu al centre comercial Sant Jordi. Creueu-lo cap a l'esquerra fins anar a parar a la BV 1433. Gireu a dreta, passeu sota la C-17 i dirigiu-vos cap al centre de l'Ametlla. A la rotonda que hi ha just després d'un popular bar, gireu a esquerra vers la carretera de Sant Feliu i, al segon carrer (camí de can Draper) gireu de nou a esquerra. Recte per una rotonda, passeu per la deixalleria i desemboqueu al carrer Pou de Glaç, que agafareu a esquerra per girar de seguida a dreta pel carrer Casas. Seguiu-lo fins que desemboca a una bifurcació i agafeu a l'esquerra el Passeig Montguit, que primer baixa i després s'enfila, entre cases, per desembocar en dues rotondes. Primera a esquerra i, ràpidament, segona a esquerra per passar de nou per sota la C-17. A la rotonda de l'altre costat, continueu pel segon trencall. Recte per una rotonda i, entre camps i creuant el centre històric de l'antic poble del Pla de Llerona (passareu per les antigues escoles), sortireu a la Via d'Europa, paral·lela al riu Congost. Gireu a dreta.
Passeu per un polígon i, en una rotonda, gireu a esquerra per creuar el riu. A l'altra banda gireu a dreta i marxeu rectes passant un altre polígon i una gran rotonda. Poc després passareu sota les vies del tren, i agafeu el primer carrer a esquerra (c/de la Serra) fins sortir a la plaça de l'escorxador. A dreta sortiu a l'antiga N-152, que agafareu a esquerra fins arribar a l'estació del tren on heu començat a pedalar per aquest bocí de la història de l'aviació a Catalunya.
Dificultat: Fàcil Distància. 21.50 kms Temps: 1h 38’ (2h 33' amb aturades) Desnivell: 235 mts

En primer pla el terreny de l'antiga pista, i al fons el xalet d'Esteban Fernández, obra del GATPAC

20/11/17

La Batllia, la petita Cerdanya

La Batllia és una subcomarca natural de la Cerdanya entre Isòvol, a l'est, i sant Martí de Castells, a l'oest. Hi ha tot un sistema de rius i torrents (de Stª Maria, de la Fou, de Bor), que conformen petites valls transversals que fan honor al nom de Petita Cerdanya que rep el lloc. Bellver, Talló, Prats i Sansor, Riu, Pedra, Bor o Balltarga són alguns del pobles que conformen el territori que us proposem descobrir.

Absis i campanar de Sta. Mª de Talló
Situem el punt de partida a l'oficina comarcal de turisme que hi ha a Talló, entitat de Bellver amb una quarantena d'habitants. L'oficina és davant del santuari de Stª Maria de Talló, la dita catedral de Cerdanya, una imponent construcció romànica  d'una nau, amb volta de canó, que ja està datada l'any 891 com a canònica. Sortiu en direcció sud i tombem a esquerra de seguida per un carrer empedrat entre cases (c/ de Talló) que comença a baixar cap a Bellver. El carrer volta a esquerra de nou i a dreta i permet contemplar l'absis del temple. De seguida heu de deixar el camí empedrat i agafar-ne un de terra (camí de Sant Jaume) que continua davallant fins un encreuament. aquí heu de girar a dreta creuant per un gual el Riu de Santa Maria. Passades unes cases sortireu a la carretera LP 4033a. Agafeu-la a dreta i pedaleu fins una rotonda on, a dreta, diu: Bor, Pedra i Riu. Aneu-hi.
La carretera va pujant suaument entre els torrents de la Bavosa i el de la Fou, amb el lloc de Beders a l'esquerra. En arribar a Bor, la ruta gira a esquerra i s'encaixona a l'estreta i resguardada vall del torrent de la Fou. Aviat sereu a Pedra, i veureu l'espadat de l'església romànica de Sant Julià. A partir d'aquí la carretera puja, amb replans, fins Riu de Cerdanya.
Ull viu ara: quan sigueu a la plaça heu d'agafar a esquerra, direcció túnel del Cadí. Hi ha un rètol de fusta que ho indica. A partir d'aquí la ruta fa una forta pujada dins del poble fent una ziga-zaga. Per sort és curta. Quan s'ajeu deixeu un trencall estret que baixa a dreta i un a esquerra i continueu rectes. Aviat sortiu del poble. Sempre anar pujant, no trigareu a passar per sota de la carretera d'accés al túnel, just a la zona de l'àrea de servei. La pujada segueix encara un tram més. Quan planeja, abans d'Urús, paga la pena parar-se a descansar i a contemplar les muntanyes que tanquen la vall cerdana. Quan entreu a Urús, gireu a dreta just en arribar a la cantonada de la fonda Cobadana. El carrer es converteix en la GIV 4036 que us menarà a desembocar a la carretera que du al túnel. Creueu-la i continueu rectes cap a Tartera. Aneu-hi, tombant a esquerra en un trencall ben indicat. Sortiu al camí a das, que heu d'agafar a dreta i, després d'una lleu ziga-zaga dreta-esquerra, continueu davallant entre els xalets de la urbanització el Pla fins una rotonda. Gireu a esquerra per la LP 403b que us portarà al centre de Prats. Creueu el poble i seguiu cap a Baltarga (deixant l'accés al túnel a dreta). Passat aquest petit lloc heu de deixar la carretera tombant en un trencall a esquerra cap a Bellver.

Pedalant cap a Bor
Aviat passareu per la rotonda a Bor, per on heu girat a l'anada, i per la que du al camí de Sant Jaume, per on veníeu també a l'anada. Aviat veureu a esquerra un rètol que indica Talló, Gireu-hi passant entre algunes cases. Deixeu-lo tombant pel primer a dreta (Josep Zulueta), fins la cruïlla amb el camí de Talló. Agafeu-lo a esquerra (esta indicat) i en sis cents metres sereu a l'oficina de turisme, on heu començat la ruta.
Dificultat: Mitjana Distància. 21 kms Temps: 1h 33’ (2h 10' amb aturades) Desnivell: 350 mts @: www.cerdanya.org

Sant Julià de Pedra

6/11/17

Calonge, la badia de Palamós i el seu rerepaís

La badia de Palamós s'estén gairebé durant quatre quilòmetres, des de la Torre Valentina, a Sant Antoni de Calonge, fins el port palamosí, formant un paisatge marítim dels més amables de l'Empordà. Però l'esplendor del litoral continua plana endins, cap a El Figuerar i el nucli de Calonge. Un itinerari suau per fer tot l'any.


El punt de sortida és el tram final de la GI 661 després de la gran rotonda on es creua amb la C-253, que rep el nom d'avinguda de la Unió, a Sant Antoni de Calonge. La sortida de la C-31 en direcció cap a aquest nucli us hi porta. Agafeu aquesta avinguda en direcció cap al mar i, en arribar-hi, gireu a la dreta pel passeig marítim fins la Torre Valentina. La via és compartida amb els vianants, o sigui que vigileu. Passeu el pont sobre la riera de Calonge i aviat veureu la torre al fons. Es tracta d'una torre de defensa aixecada per a vigilar possibles atacs pirates i protegir la badia.
Reculeu pel mateix passeig fins l'alçada de l'avinguda de la Unió i seguiu pel passeig fins entrar a Palamós. Passeu tot el passeig del Mar fins el final. Passada l'oficina de turisme desembocareu a l'avinguda Onze de Setembre, que agafareu a dreta fins anar a parar al museu de la pesca, punt d'entrada al port de Palamós. A la rotonda on hi ha el museu deixeu el litoral i agafeu pel carrer Moll, que dona a la plaça de la Catifa. dreta pel carrer Ametlla de Mar i, tot recte, aneu a sortir al far, un extraordinari mirador de tota la badia que heu fet pedalejant.
Reculeu fins la plaça de la Catifa i recte per un estret pas que desemboca a la plaça de Sant Pere, plena de terrasses de restaurants. Tot recte passa a ser de nou Onze de Setembre. Desfeu aquesta avinguda fins els jardins del final del Passeig del Mar per on veníeu abans, i seguiu ara tot recte per Onze de Setembre, sou al centre de Palamós, que després d'una rotonda passa a dir-se Lluís Companys. Aneu sortint de la vila pel mateix carrer, que passa a dir-se avinguda de la Llibertat i després Àngel Guimerà. Apareix un carril bici, passeu una rotonda i, a la segona (on hi ha una benzinera), heu de girar a esquerra en direcció a Calonge/Platja d'Aro i Vila-romà. Passeu la C-31 per damunt i, a la següent rotonda, recte cap a Vila-romà i El Figuerar, raval de Palamós. Passeu la riera de Bell-lloc cap a unes cases de colors i a dreta. Deixeu a dreta el trencall cap a El Figuerar i pedalegeu  fins un poliesportiu. Volteu la plaça i a la dreta pel carrer Zoilo Costart.


Sense deixar el carrer, aquest s'acaba convertint en un camí entre camps que acaba en una rotonda. A esquerra per travessar de nou la C-31 per damunt i tot recte a la rotonda que hi ha a l'altre costat de pont. Fiqueu-vos pel lateral així que surti. Passareu prop de l'estadi del Palamós i de la piscina coberta. Des d'aquí cap a la dreta en pujada per l'avinguda de la Verge de Núria, que desemboca en una rotondeta a Països Catalans, per on continuareu a dreta. Aquesta avinguda, que de fet és com una carretereta, no l'heu de deixar fins després de creuar una vegada més la C-31. En lpena baixada hi ha una desviació a dreta que heu d'agafar i, immediatament, deixar-la per un camí de terra que surt a esquerra a tocar d'una torre d'electricitat. Entre camps de conreu, un hotel rural i algun torrent que travessa, el camí us porta fins el centre de Calonge, on no heu de deixar de visitar el castell.
No deixeu el camí principal que porteu fins que us en creuareu amb un que és com una mena de llera cimentada. Gireu per aquí a dreta. El tram de ciment s'acaba aviat, però el camí continua fins arribar un punt on, a dreta hi ha l'entrada a Mas Molla i recte va cap al celler Mas Gil, Agafeu a esquerra pel carrer den Molla, que no heu de deixar. Ja dins la vila passa a dir-se Pompeu Fabra; aneu-hi, tot i que aviat passa a dir-se carrer Major i us aboca a la plaça Major. A la dreta hi ha un arc que, passant-lo, us porta al castell, edifici que ja apareix citat en un document de Carlemany el 861. Situat en un petit promontori amb el Rifred als peus, és el símbol de la vila de Calonge. Un cop visitat torneu a la plaça Major i continueu a l'esquerra pel carrer Àngel Guimerà cap a la plaça la Doma i la creu de Terme.
Des d'aquí heu d'agafar a esquerra per anar sortint del centre. El carrer passa a dir-se de la Rutlla i, a partir de l'ajuntament, Passeig d'Hivern. A la llinda amb el camp de futbol gireu a dreta pel carrer de les Escoles, hi ha un carril bici. Quan acaba, enfront surt una via verda, agafeu-la. Passareu sota la C-31. Seguiu avall per la via verda deixant un camí clar a esquerra.
En una bifurcació amb un gran arbre, cap a l'esquerra. Al trencall següent a dreta, doncs ja es veu que recte no te sortida. El camí, una mica pedregós, tot s'ha de dir, us porta sense deixar-lo a les envistes d'una zona esportiva i escolar (a esquerra) i, finalment, desemboca a la C-253 o avinguda de Catalunya. La creueu i continueu recte pel carrer de la Gambina fins el de Sant Antoni, que agafareu a esquerra i que us deixarà aviat darrera l'església, un temple d'aire mariner. Volteu-lo i agafeu a esquerra pel carrer d'Artur Mundet, que a la plaça Narcís Monturiol va cap a l'esquerra i mor a l'avinguda de la Costa Brava. Un ràpid esquerra dreta i pel carrer de Conrad Vilar sereu a l'Avinguda de la Unió, on heu començat aquest itinerari.
Dificultat: Fàcil Distància. 22 kms Temps: 1h 40’ (2h 10' temps total) Desnivell: 100 mts @: www.visitpalamos.cat i www.calonge.cat


24/10/17

Casey Brown a les muntanyes de la British Columbia, un vídeo d'una bellesa indòmita

Quan desglaça, sota les sorprenents cims i formacions glaciars de les muntanyes més rocoses de British Columbia, emergeixen senders rurals i enormes plaques de granit durant uns pocs mesos a l'any.
A la darrera temporada del Trek C3 Summer Series, Casey Brown, pilot oficial de l'equip, es va endinsar en aquest entorn escarpat, explorant nous camins i gaudint de les vistes, més enllà de les ombres, en una aventura realment èpica.
Un vídeo que paga la pena de mirar encara que no aneu en bici.


23/10/17

El país d'en Puig i Cadafalch

Nascut fa 150 anys, l'arquitecte, urbanista, arqueòleg, historiador i polític Josep Puig i Cadafalch és un dels pares de la Catalunya contemporània. Tota la seva rica i diversa obra va en aquest sentit. Ara que fa un segle que va presidir la Mancomunitat, i les institucions dediquen l'any a rememorar la seva figura, proposem una ruta pel seu país petit: Mataró i Argentona, on hi ha importants mostres del seu treball.

Mercat del Rengle, remodelat per Puig i Cadafalch
A Mataró s'hi arriba amb la línia R1 de rodalies. Va ser la primera de la Península, inaugurada dinou anys abans que nasqués l'arquitecte. Sortiu de l'estació, travesseu la carretera pel semàfor i agafeu el passeig de Santa Magdalena, un carrer de vianants entre dos edificis nous que veureu enfront. Al final del carrer gireu a dreta per Gravina i esquerra per Lepanto fins arribar a la plaça de les Tereses, que voltareu per la dreta. A l'àngle superior surt a dreta el carrer de Sant Josep (vianants). Al número 9 hi ha la Beneficència, edifici projectat per Puig i Cadafalch el 1894. Combina elements neogòtics amb arcs de maó vist i detalls de ceràmica. Creada com a casa de caritat, actualment és seu del Patronat de Cultura.
Desemboqueu a la Riera i baixeu fins l'ajuntament. La Sala de plens va ser remodelada per Puig quan era arquitecte municipal (1892-96). Hi destaca la decoració de l'enteixinat del sostre. Passat l'ajuntament gireu a esquerra pel carrer d'en Pujol. Al final tombeu a esquerra de nou. Al xamfrà hi ha la botiga La Confianza. Projectada l'any 1894, inaugurada el 1896 i encara en servei. Les parets, el sostre i el mobiliari combinen els trets decoratius típics de l'arquitecte amb elements simbòlics representatius de l'activitat comercial. Seguiu pel carrer de Sant Cristòfol amunt fins trobar la plaça Gran, a dreta. Aquí hi ha el mercat del Rengle. volteu-lo. A l'edifici, de l'arquitecte Emili Cabanyes, en Puig i Cadafalch hi va reformar la coberta, incloent-hi revestiments ceràmics i detalls ornamentals de ferro forjat. El mercat es va obrir el febrer del 1893. Un cop feta la volta a la plaça sortiu-ne pel carrer d'en Palau, enfront. Aviat sereu a la plaça de l'ajuntament. Volteu-la en sentit de les busques. A la banda nord passareu per Can Serra, Museu de Mataró, on ara hi ha una exposició sobre Puig i Cadafalch. Tanca els dilluns. Més endavant, deixant la plaça pel Carreró, arribareu a la casa natal de l'arquitecte. El 2001 se'n restaurà la façana, però avui està tancada i en venda.
Al final del Carreró gireu a esquerra pel carrer de Santa Maria fins la plaça on hi ha la basílica. Tombeu a esquerra pel carrer Nou. Al número 20 hi ha la casa Parera, una de les primeres obres de Puig i Cadafalch amb l'estil modernista definit. Integra a la casa elements d'estil neogòtic, estucats i forja. Els esgrafiats combinen elements florals i vegetals. Desemboqueu a la Riera, gireu a dreta i de seguida a esquerra pel carrer d'Argentona. Al número 55 hi ha la joia de l'arquitectura civil de Mataró: la casa Coll i Regàs. L'industrial havia adquirit dues cases, i l’obra consistia en enderrocar-les i construir un edifici nou. Es tracta d'un edifici de quatre plantes, soterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Els plànols del projecte comprenen la façana, un esquema de la secció i les plantes baixa i pis. Segueix la tradició dels casals de la burgesia urbana de Mataró; és l’únic casal modernista de la ciutat.

La Beneficència, obra de Puig i Cadafalch a Mataró
Deixem Mataró pel mateix carrer d'Argentona. Poc després es diu Jaume Isern i, després de la plaça de Granollers, on hi ha un dels antics tramvies de la ciutat, passa a dir-se Puig i Cadafalch. Seguiu per aquí travessant el popular barri de Cerdanyola. L'avinguda, que puja suaument, desemboca en una rotonda. Continueu ara rectes per la carretera d'Argentona durant 400 metres. Després d'una casa, a esquerra, veureu un camí asfaltat que baixa fins creuar per sota la autopista C-60. Aneu-hi. En sortir del túnel gireu a dreta pel camí. Aviat veureu a ma esquerra, mig soterrats, els rails del tramvia de Mataró a Argentona. Quan els rails desapareixen gireu a esquerra per un pont sobre la riera i després a dreta per la carretera local que mena a una rotonda. La tercera sortida és l'avinguda Puig i Cadafalch, que després de superar una alta rotonda, porta al centre de la vila. Tot recte el carrer deixa de ser accessible als cotxes. Seguiu fins que sembla bifurcar-se en dos. A esquerra, pujant, sereu a la Plaça de vendre. A ma dreta veureu un gran edifici en obres. La família de Puig i Cadafalch tenia una casa a la plaça, va adquirir les dues veïnes i l'arquitecte va dissenyar, entre 1897-1905, la casa d'estiueig familiar. És una construcció en angle, de maó vist, amb un coronament emmerletat.
Seguiu endavant voltant la plaça fins a la de l'església. A la parròquia Sant Julià d'Argentona Puig i Cadafalch hi va fer, entre 1897 i 1902, l'ampliació de la Capella del Sagrament. L'exterior de la capella està decorat amb gàrgoles, i el ràfec amb rajoles modernistes. L'interior te un esgrafiat que reprodueix una flor i una creu, i el sostre també està pintat amb motius florals. Deixeu la plaça pel carrer que davalla a ma dreta (contra direcció), i gireu aviat el primer a l'esquerra i, de nou a l'esquerra, pel carrer Bernat Riudemeia. Al número 8 hi ha can Calopa, una casa del S XVII a la qual Puig en projectà les reformes. Una tanca amb reixa de forja i amb rajoles vidriades fa de mur de tancament. L'entrada és un portal de maó vist ue aprofita una antiga llinda amb l'escut de la casa.
Seguiu per Bernat Riudemeia fins el carrer Barcelona, on girareu a dreta. Després a dreta de nou per doctor Farrero, i esquerra pel carrer Bellavista fins la carretera B-502, que agafareu a dreta. Seguiu-la durant 1400 metres. Després de passar el barri de Madà (dreta) i una benzinera (esquerra), hi ha un camí asfaltat que davalla. És el camí del Cros. Aneu-hi.
A mitja baixada us trobareu a l'esquerra un casal espectacular, una de les obres arquitectòniques i paisatgístiques més importants d'en Puig i Cadafalch: can Garí. Hi va condensar tot el seu estil i ideari. La construcció és un mostrari dels elements arquitectònics i decoratius que el defineixen. A l'avantguarda del moment, l'arquitecte converteix una casa de pagès i els seus horts en un veritable palau nobiliari amb jardins d'inspiració victoriana i de vila mediterrània. El conjunt és d'una bellesa indomable.

Casa Coll i Regàs, tresor de l'arquitectura civil a Mataró
Continueu baixant fins passar per sota la C-60. Gireu aviat a esquerra per entre industries. Aneu a dreta de nou i desembocareu al lateral de l'avinguda del Molí de les Mateves. De lluny ja us haurà cridat l'atenció una torre, o és una xemeneia? És el dipòsit d'aigua de Can Garí, fet de maons de terrissa i teulada decorada amb ceràmica vidriada i rajoles.
Uns metres més endavant veureu una passera (barana de color lila) que creua la riera. Feu-ho. Passeu l'avinguda pel semàfor i agafeu el carril bici que surt a l'altra banda. Seguiu-lo fins que, en una rotonda, tomba a dreta. Continueu per l'avinguda que surt recte (Miquel Biada). Després passa a dir-se Sant Benet. En arribar al carrer de Cuba agafeu-lo a dreta. Passa a dir-se Churruca, i seguint-lo arribareu a l'estació del tren.
Dificultat: Fàcil Distància. 14.00 kms Temps: 1h 02’ (2h amb aturades) Desnivell: 100 mts @: http://cultura.gencat.cat/ca/anypuigicadafalch/

Can Garí, a Argentona, síntesi majestuosa i espectacular de l'estil de Puig i Cadafalch

Torre de les Aigües de can Garí, a Argentona

11/10/17

Del tren a les bicis en 125 anys

Ara fa 125 anys, Sant Feliu de Guíxols i Girona van quedar unides per tren. Aquella irrupció en la modernitat, que va permetre l'expansió de la industria surera, és avui una magnífica via per a bicicletes i caminants. Una exposició itinerant recorda, fins setembre del 2018, aquella epopeia. Avui us proposem pedalar per la història.

Estació de Cassà de la Selva
La línia es va inaugurar el 29 de juny de 1892. D'aquell dia, en Gaziel (que era ganxó) en va escriure: "A trenc d'alba, bon punt clarejava, una banda comença de fer la passada, que vol dir un tomb pels principals carrers i places de la vila, bufant amb gran empenta i despertant tothom. La gent es vestí a corre-cuita, i una gran gentada s'encaminà a l'estació, a veure la cosa mai vista i que ja no es tornaria a veure mai més: la sortida del primer tren del carrilet de Girona". Avui en dia, aquella emoció la podeu viure pedalejant còmodament a través de les planes de la Selva i el Gironès. El tren va estar operatiu fins 1969. Avui, la ruta del carrilet de Sant Feliu a Girona és un dels millors itineraris cicloturistes de Catalunya, tant per condicions de la instal·lació, paisatge i història. A què espereu.
Tot i que el recorregut oficial de la línia era Sant Feliu-Girona, per la vostra comoditat us proposem fer-la al revés: hi ha menys pendent, i arribar a Girona amb transport públic és més fàcil. Això si, als trens d'alta velocitat no hi poden viatjar bicicletes, a no ser que siguin plegables. Situem, doncs, el punt de partida a l'estació de tren de Girona (RENFE mitja distància, RG1 i R11). Sortiu de l'estació en direcció sud fins desembocar a l'avinguda d'Emili Grahit. A l'altra banda hi ha un carril bici. Agafeu-lo cap a l'esquerra, cap al mar. A la gran rotonda de la plaça dels Països Catalans continueu per l'avinguda, passareu la Guàrdia Civil i, poc després, la via verda surt a l'esquerra en baixada, cap a la llera de l'Onyar. HI ha un rètol verd que ho indica. A partir d'ara heu d'estar atents a les indicacions verdes de la via i a la senyalització específica per a bicicletes. Passareu pel parc científic de l'UDG, pel nucli de la Creueta i, entre camps i després de creuar la N-II per sota, fareu cap a Quart. Aquí hi ha la primera estació del recorregut que es conserva tal i com era. Avui és una sala d'exposicions i hi ha també un centre BTT. Passareu Quart pel carrer del Tren. Al final fa una giragonsa per creuar la carretera i sortir a l'altra banda. Tot està indicat o marcat a terra.
Aviat passareu pel monument al carrilet i, en un tres i no res, sereu al baixador de Llambilles, també ben conservat. Aquí hi ha una font. Creueu Llambilles i en sortiu per l'altra punta en paral·lel a la carretera C-45. Fins a Cassà, la via creua camps, passa per granges i, just abans d'entrar a la vila, passa per un lleig polígon industrial. Evidentment, no sempre s'ha pogut respectar el traçat original; ara be, l'estació de Cassà paga la pena. D'estacions n'hi havia de primera (Girona i Sant Feliu), de segona, (Casa i Llagostera), de tercera (Quart, Sta. Cristina i Castell d'Aro) i els baixadors de la Creueta, Llambilles i la Font Picant. Als llocs d'Esclet i Llebrers el tren s'aturava, però no hi havia andana, i els darrers anys es va obrir  un baixador a la platja de St. Pol, pel turisme.

Monument en record del carrilet, entre Quart i Llambilles
El passeig del Ferrocarril de Cassà acaba en un camí que és la pròpia via verda. Per un pont passareu la C-45, i us enfilareu a tota metxa, entre camps i masos, cap a Llagostera. Al pas de la via hi ha bars, restaurants i equipaments esportius. Des d'aquí passareu a circular prop de la C-35 (però sempre molt ben protegits i prou allunyats dels cotxes). La via va una altra gerigonsa per superar un nus de carreteres, passa prop del poblet Ibèric de Plana Basarda i pel baixador de la Font Picant, avui un restaurant. Era el baixador per anar a Romanyà, i és una estació imbuïda d'un aire romàntic.
Creuareu tot Sta. Cristina d'Aro, on l'estació és un bar-restaurant, i ràpidament sereu a Castell d'Aro. Aquí l'estació és el centre d'un parc on hi ha un circuit de tren, sala polivalent i centre BTT. A més, podreu admirar una de les antigues locomotores que feien el recorregut. Passat Castell creuareu el Ridaura, passareu per sota la carretera C-31 i us aneu acostant a les envistes de Sant Feliu. Aquí us trobareu la única pujada; és l'entrada a la vila. Un ràpid descens per un voral de terra al costat de la calçada us deixarà, a esquerra, en una plaça una mica desmanegada; final de trajecte.
A prop, baixant el carrer Cervantes que davalla a esquerra de l'entrada del parc, hi ha l'antiga estació, avui una escola. Aneu-hi, és el millor final per a la ruta. I pels mes nostàlgics i curiosos, baixeu fins l'antic tinglado (c/ de Heriz esquerra i avall). Allà, ara un bar, hi ha un comboi sencer del tren.
I per a tothom, recordar que l'exposició, un luxe d'imatges, reproduccions i documents, es pot visitar a Sta. Cristina (27.10 al 26.11), Llagostera (1 al 31.12), Cassà (4.1 al 4.2 del 2018), Llambilles (9.2 al 4.3). Quart (9.3 al 8.4) i Girona (13.4 al 16.9)
Dificultat: Fàcil Distància. 40 kms Temps: 3h 50’ (5h amb aturades) Desnivell: 175 mts @: www.viesverdes.cat

Un dels viaductes construits per a la via verda

30/9/17

Pujada en Brompton pels Dolomites

Juny de 2017. Ruta solidària en Brompton pels Dolomites, inclosa en el programa del Sellaronda bike Day. Una experiència única.


27/9/17

El llibre 50 itineraris de cicloturisme tranquil per Catalunya, ja és a les llibreries

Amb aquestes '50 noves rutes de cicloturisme tranquil' intentem posar el país al vostre abast com mai no heu cregut que es podria conèixer. Són itineraris per 28 comarques de tot el país, del litoral a l'Aran i del Segrià a l'Empordà.
No cal una bona màquina, no cal un estat de forma envejable, no calen ginys electrònics ni gran impedimenta turística. L'únic imprescindible són els ganes de conèixer un lloc que no sabíeu. Recorreguts a l'abast gairebé de tothom i per a tots els gustos. Proveu-ho; enganxa.
Les rutes del recull estan pensades i dissenyades a partir del concepte francès de ‘randoneur’ (caminant literalment), que hem traduït per tranquil; és a dir: circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta o el patrimoni són els valors protagonistes, evitant posar en primer pla de la idea els ascensos i les dificultats tècniques que caracteritzen i prioritzen les rutes de cicloturisme esportiu. A més, sempre que es pot, s'hi combina la bicicleta i el transport públic, una mescla idònia per fomentar el turisme sostenible.
Tampoc hi trobareu fites quilomètriques, track’s de GPS i informacions similars que res tenen a veure amb el ciclista tranquil. Per seguir els itineraris del llibre no cal ciclecomputador, ni portamapes, ni satèl·lit. Si el text us diu ‘en arribar a una casa blava gireu a mà dreta’, és que no cal altra informació per seguir la ruta. Trobareu la casa blava i el camí que surt a la dreta. I llestos. No pot ser més senzill. Cada excursió va acompanyada d’un senzill mapa per si voleu saber en tot moment en quin punt esteu del camí.
Podeu comprar el llibre a qualsevol llibreria generalista, o directament a la web de l'Editorial Cossetània, picant AQUÍ

Aquestes són els 50 itineraris del llibre:

1.- Pels arrossars de l'Ampolla, l'Aldea i Camarles                                     Baix Ebre
2.- La vall del riu Llestres                                                                                Baix Camp
3.- El Segrià sec i les Garrigues, país d'oli                                                     Segrià/Garrigues
4.- Tarragona. La llum, el mar i Roma                                                          Tarragonès
5.- Arran de mar, pel centre de la Costa Daurada                                       B. Pndès/Tgnès
6.- Per terres de vi i calçots                                                                              Alt Camp
7.- Pel paratge natural de Poblet                                                                     Conca de Barberà
8.- Montblanc dins i fora muralles                                                                 Conca de Barberà
9.- Seguint el canal d'Urgell a les Garrigues                                                 Garrigues
10.- Plans de Tàrrega, Preixana i Bellpuig                                                    Urgell
11.- La Segarra, terra de castells                                                                      Segarra
12.- Marinera, cultura i gormanda, Vilanova i la Geltrú                             Garraf
13.- Sitges, més enllà dels zombies                                                                 Garraf
14.- Les vinyes del pla del Penedès                                                                 Alt Penedès
15.- Entre vinyes, a cavall del Penedès i l'Anoia                                           A. Pndès/Anoia
16.- Igualada i el riu Anoia. Ahir industrial, avui natural                           Anoia
17.- De Martorell al mar seguint el Llobregat                                                Baix Llobregat
18.- Gaudí, Jujol i altres tresors del Baix Llobregat                                     Baix Llobregat
19.- Platges de Gavà i Castelldefels                                                                  Baix Llobregat
20.- L'Hospitalet de Llobregat, el Brooklyn català                                       Barcelonès
21.- Badalona, de la muntanya fins al mar                                                      Barcelonès
22.- Per la depressió del Vallès i els contraforts de Collserola                   Vallès Occidental
23.- Santiga i un bosc espès de quatre pins                                                     Vallès Occidental
24.- Als peus del castell de Burriac                                                                   Maresme
25.- Pel Vallès, als peus de la serralada litoral                                                 Vallès Oriental
26.- Pedalades per Manresa                                                                                Bages
27.- Vic i els turons testimoni de la plana                                                        Osona
28.- L'Aiguabarreig del ter i el Gurri                                                                 Osona
29.- Vall de Tenes                                                                                                  Vallès Oriental
30.- La plana del Baix Montseny                                                                        Vallès Oriental
31.- Espriu i Vinyoli a la riera de Santa Coloma                                               La Selva
32.- La plana d'Hostalric                                                                                        La Selva
33.- Els estanys de Sils i la Via Augusta a Girona                                              La Selva/Gironès
34.- Seguint el curs de la Tordera                                                                        Mrme./Vallès Or.
35.- Tant per descobrir a Lloret                                                                             La Selva
36.- Terraprims de Llagostera i Cassà                                                                 Gironès
37.- L'Onyar i el volcà de la Crosa                                                                          Gironès/La Selva
38.- Voltant el Puig d'Adri                                                                                       Gironès
39.- Amb el Ter, obrint-nos pas cap a la plana del Gironès                              Gironès/La Selva
40.- Les coves de Serinyà i el pla de Martís                                                          Pla de l'Estany
41.- Els pobles medievals del Pla de l'Estany                                                       Pla de l'Estany
42.- Mieres i la vall de Campmajor                                                                         P. Estany/Gartxa
43.- El bullici de Platja d'Aro i la calma del monestir de Solius                        B. Empordà
44.- Puig Segalar, el sostre empordanès                                                                Baix Empordà
45.- Pals, platges i arrossars                                                                                      Baix Empordà
46.- Per terres baixes del Fluvià                                                                                Alt Empordà
47.- Natura i patrimoni als pobles de Mijaran                                                       Val d'Aran
48.- Salardú, balcó de la Vall d'Aran                                                                         Val d'Aran
49.- Vista panoràmica de la primavera a la Cerdanya                                           Cerdanya
50.- Recorrent la plana de Puigcerdà i Llívia                                                           Cerdanya