24/4/18

Les Gavarres, país del suro

Entre el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, el massís de les Gavarres, a l'extrem septentrional de la Serralada Litoral, presenta cims de formes arrodonides que Josep Pla va definir d'elefàntiques: el puig de la Gavarra, el d'Arques, la Mare de Déu dels Àngels, el Montigalar, Santa Pellaia o el Montnegre, tots de menys de 550 metres. Els boscos d'alzines sureres caracteritzen el paisatge i defineixen històricament el model econòmic.

església de Santa Pellaia, aproximadament a meitat de la ruta
 La proximitat a Girona i la Costa Brava, la biodiversitat i frondositat dels seus boscos, i la gran quantitat de pistes, camins i carreteres han convertit les Gavarres en un paradís per al cicloturisme. Us proposem un itinerari que gairebé ronda tot el massís, barrejant carreteres locals poc transitades i pistes sense dificultat tècnica. Ara be, la ruta puja (980 mts de desnivell), i cal estar una mica entrenat.
La sortida i arribada és a la població de Sant Antoni de Calonge, raval de mar del municipi de Calonge. Sortint per la C-31 trobareu lloc per aparcar just a l'entrada del nucli, a la mateixa avinguda de la Unió, per on heu de començar a pedalar en direcció al poble de Calonge (carretera GI 661). Creueu Calonge i seguiu en direcció a La Bisbal. La carretera canvia de nom, per gairebé tot el trànsit, i passa a dir-se GI 660, a la vegada que comença a ascendir el suau coll de la Ganga. Baixant, ja prop de la Bisbal, veureu el trencall a Sant Pol, un dels tres petits nuclis habitats del massís. Tot i haver estat densament habitades, l'interior de la muntanya avui està gairebé abandonada. Abans d'entrar al nucli de La Bisbal, gireu a esquerra en direcció a la piscina municipal i la font de l'arbre. A l'alçada de la piscina el camí es bifurca. Continueu pel de la dreta, que creua el riu Daró per un gual i passa a ser de terra. A l'altra banda gireu a esquera i pedaleu en paral·lel a la mota del riu. Passeu el barri de la Font, una cruïlla de quatre camins i continueu al costat del Daró fins la següent cruïlla de quatre camins. Aquí heu de girar a dreta entre camps i, just després de passar un mas, a esquerra. Rectes en un encreuament, passeu a tocar d'una petita ermita i amunt pel camí cimentat fins el bell nucli medieval de Sant Sadurní de l'Heura. En arribar a la carretera GI 664 (carretera del coll de Sta. Pellaia) gireu a esquerra. Durant prop de 5 quilòmetres pedalareu per una carretera estreta, molt bonica i sense trànsit. Fins que us trobareu una ampla pista que surt a dreta en pujada i que indica: Montnegre, St. Mateu, els Àngels i Quart. Amunt que fa pujada.

Amb el bust de Mercè Rodoreda, a Romanyà
És una ampla pista que us portarà fins el llogarret de Montnegre, el segon nucli  habitat, i cor del massís. A partir del poble la carretera és asfaltada, continuareu pujant més suaument fins trobar un trencall que du a Sant Mateu de Montnegre, epicentre espiritual de les Gavarres. Aquí deixareu l'asfalt i continuareu per la pista que surt per l'esquerra de l'església. Després de planejar entre boscos d'alzines sureres, baixa vertiginosament fins desembocar de nou a la carretera GI 664 a l'església de Santa Pellaia, temple d'origen romànic molt ben conservat.
Continueu ara a l'esquerra, carretera avall, cap a Cassà de la Selva. Al poble, desembocareu al carrer Marina, carretera de Sant Feliu. Agafeu-la a esquerra fins una gran rotonda, on prendreu la primera sortida a dreta (Rbla. Onze de Setembre); primer carrer a esquerra (Llagostera) i, a la bifurcació, dreta pel camí de can Ravicho, on acaba l'asfalt. Aquest camí desemboca a la via verda Girona- Sant Feliu. Agafeu-la a esquerra fins a Llagostera.
La via creua la GI 674 a les envistes de Llagostera. Agafeu la carretera, una mica més transitada. A la rotonda continueu direcció St. Feliu i Platja d'Aro per la C 253a, i aviat gireu a dreta per la C 65z en direcció Sta. Cristina, St. Feliu i Platja d'Aro. Al final del poble hi ha una gran rotonda per sota l'autovia. Creueu-la i recte per la GIV 6612, sense trànsit, en direcció a Romanyà de la Selva, Llagostera residencial i Penedes. És la segona pujada del dia (212 mts en 8'8 kms). Passeu l'ermita de St. Ampèlit i la cruïlla a Sta. Cristina i St. Miquel d'Aro.
Quan arribeu al lloc de Romanyà, tercer nucli habitat del massís i lloc on va viure i morir Mercè Rodoreda, ja només us queda baixar sense parar fins Sant Antoni de Calonge. Passeu per damunt de l'autovia i ja sereu a l'avinguda de la Unió, inici i final d'aquesta autèntica volta a les Gavarres.
Dificultat: Alta Distància. 79.00 kms Temps: 3h 56' (4h 30' amb aturades) Desnivell: 980 mts @: www.gavarres.cat
Mapa de la ruta

Sant Mateu de Montnegre



10/4/18

El microclima del Pla de l'Arc

El Pla de l'Arc és uns subcomarca interior de la Plana de Castelló. Protegida per les serres de Galceran, Orpesa, Borriol i el Desert de les Palmes, i a una alçada d'uns 300 metres, te un microclima molt temperat que permet el cultiu d'oliveres, ametllers i vinya, fet que dona una especial harmonia al paisatge.

Pedalant entre oliveres, a Vilafamés
Tot i que la capital d'aquest territori se situa a Cabanes, on es troba l'arc romà amb obertura de mig punt, que dona nom a la subcomarca, situem el punt de partida d'aquesta ruta per descobrir la zona a Vilafamés, on hi ha el MACVAC, Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni, que no hauríeu de deixar de visitar. Vilafamés te també altres llocs d'interès, com el castell, les muralles o la popular Roca Grossa, una pedra de més de 22 tones situada als peus de l'església. des del turó on s'enfila el poble vell es veu be tot el Pla de l'Arc i la zona per on pedalareu.
Fixem el punt de sortida a la rotonda que fa la carretera CV 160 a l'entrada del poble. entre la sortida que du a La Barona i la que du a Sant Joan de Moró, hi ha un camí rural asfaltat que va en paral·lel a aquest darrer trencall. L'agafeu i el deixeu ben aviat, just després d'un magatzem amb el frontal verd i el barri del mateix color. Gireu a dreta per un estret camí cimentat que corre, bellament, entre fruiters. Recte. Deixeu dues cruïlles de quatre camins també cimentats. Aviat portareu a esquerra el petit barranc de Moró. Us incorporeu a un altre camí que surt per la dreta, però continueu endavant cap a l'esquerra (per vosaltres és seguir pràcticament recte). Aviat s'acaba el ciment i el camí passa a ser de terra. Entreu al barranc dels Estrets, un sector indòmit i d'una bellesa desolada.

Barranc dels Estrets
El camí esdevé pedregós, perquè aviat us trobareu pedalant per la llera del barranc, clarament encaixonats per dues fileres de turons, entre canyars, figueres de moro i fins i tot algunes cases abandonades: secà mediterrani en tot l'esplendor. Són poc més de dos quilòmetres de silenci i soledat, just fins trobar un trencall a esquerra que du a una font (rètol) i a la dreta veure com es recupera el ciment al paviment del camí, Continueu per aquí. El barranc desembocarà aviat al riu Millars, vosaltres gireu a nord-est. Pujant molt suaument, la pista passa pel lloc de La Basseta (també força desolat) i creua la carretera CV 162, a les envistes del poble de La Barona.
Continueu recte per una pista asfaltada que s'endinsa fent ziga-zagues per un petit bosquet esquitxat de garrofers i algun pi, fins desembocar en una pista més ampla. Recte du al mas del regall, però heu d'agafar a esquerra, una llarga recta que us du a La Barona. El creueu tot recte, tal com veniu, pel carrer Major, fins desembocar a la CV 162 (Casa Julián a esquerra). Enfront hi ha una rotonda que heu de travessar tot recte i seguir endavant. deixeu un trencall a esquerra que surt de biaix i passeu el rètol que indica el final del poble. A ma esquerra veureu una finca amb una tàpia de color rosa. A dreta surt un camí cimentat. Aquest no és. és el següent, unes desenes de metres més amunt. Surt a dreta entre camps i oliveres, te un senyal d'estop i està ben asfaltat. Aquest si que és. Amunt que va pujant.

Tex mex
La carretereta va pujant entre oliveres perfectament arrenglerades en terrasses de pedra seca magníficament cuidades, com un jardí. Un nou paisatge de bellesa mediterrània. Arriba un punt, des d'on es domina tota la zona de la Vall d'Alba, que la ruta davalla ràpidament fins el poble. Entreu-hi tot recte pel carrer Major fins trobar l'avinguda del Pou Ample, a dreta. Agafeu-la i davallareu fins la sortida del poble. Desembocareu a la CV 159, que agafareu a dreta, per deixar-la immediatament a esquerra en direcció a Vilafamés i la zona esportiva del municipi. Passat el camp de futbol, però, la carretera fa un ample tomb a la dreta. A esquerra surt un camí asfaltat ben recte (te un estop d'esquena). Agafeu-lo. Puja suaument entre matolls i alguna olivera. Deixeu un trencall asfaltat a esquerra i continueu amunt deixant algun camí i entrada de casa. A la fi comenceu a baixar fins desembocar en una pista asfaltada que us surt perpendicular, i que agafareu a esquerra.
Baixeu fins trobar un trencall a dreta amb un rètol que diu Mas del Caro. Seguiu per aquí sempre avall, clarament cap a Vilafamés. Torneu a pedalar entre oliveres, fruiters i cases de camp fins desembocar de nou en un camí asfaltat. Esquerra i aviat a la dreta per una carretereta a la que desemboca. Després d'un petit barranc a la vostra carretereta se li incorpora una per l'esquerra; continueu endavant. Deixeu un camí per l'esquerra i un per la dreta mirant sempre enfront, cap a Vilafamés.
A la següent cruïlla de quatre camins (tots asfaltats) gireu a dreta. Passareu per finques i cases de camp i sortireu a una carretera. Teniu un estop. Agafeu-la a esquerra i pedaleu ja fins la rotonda on heu començat la ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 22.00 kms Temps: 1h 48' (2h 30' amb aturades) Desnivell: 195 mts @: www.turismodecastellon.com
Vilafamés, al fons
Entre ametllers